Speaker
Aurora Hernandez Machado

Organizers
Centre de Recerca Matemàtica

Speaker
Circo Cecconi

Description Advances in single molecule optical tweezer studies have recently made it possible to revisit protein folding with a new approach. In these experiments, single proteins are directly manipulated and their behavior under tension is described in terms of a well-defined reaction coordinate, namely their molecular end-to-end distance. This technique presents several advantages over more traditional bulk methods and can be applied to any protein engineered to contain a pair of reactive cysteine residues. In this talk, I will explain how optical tweezers can be applied to the study of protein folding and present the results obtained with two proteins: T4 lysozyme and acyl-CoA binding protein (ACBP).

Speaker
Jordi Borrell

Description In previous works we have exploited Förster resonance energy transfer (FRET) to study lipid selectivity between a single tryptophan mutant of lactose permease (W151/C154G), used as donor (D), and different phospholipids labeled with pyrene in the acyl chains that are used as acceptors (A). Apparently the phospholipid requirements for LacY function would rely not only on the chemical nature of the lipid headgroup, but also on physical properties of the bilayer such as lateral pressure or spontaneous curvature. On this basis, in this communication we will present new FRET experiments consisting in measuring the energy transfer efficiency (ET) between: (i) LacY (W151/C154G) and PEs labelled at the head with pyrene, 1,2-dioleoyl-*sn*-glycero-3-phosphoethanolamine-N-(1-pyrenesulfonyl) (ammonium salt) (HPyr-PE); and (ii) LacY (W151/C154G/D68C), a mutant delineated to investigate the relevance of the 68 position in the phospholipid/protein interaction, with *sn*-2 acyl chain-labelled lipids 1-hexadecanoyl-2-(1-pyrenedecanoyl)-*sn*-glycero-3-phosphoethanolamine ammonium salt (TPyr-PE) and 1-hexadecanoyl-2-(1-pyrenedecanoyl)-*sn*-glycero-3-phosphoglycerol

Speaker
Albert Compte

Description En les últimes dècades la recerca sobre el cervell ha anat emfatitzant més i més el paper de les xarxes. La clau no és només la maquinària cel·lular i sinàptica en les neurones sinó de forma fonamental també la connectivitat en xarxa. Aquest focus en la xarxa ha propiciat que tècniques més pròpies de la física i la matemàtica s'incorporin a la Neurociència dins una subdisciplina que anomenem neurociència computacional, que està en diàleg permanent amb la neurofisiologia, la psicologia i la neuroimatge. Barcelona pot jugar un rol important en aquest camp, considerant el nivell, la massa i el grau d'internacionalització dels grups de neurocientífics computacionals que hi treballen. En aquesta xerrada presentaré aquesta comunitat i la meva feina en l'estudi de les bases neuronals de la memòria de treball. La memòria de treball és una capacitat cognitiva que ens permet mantenir i manipular informació temporal ràpidament mentre actuem en el món. Estudis en monos en comportament han identificat la base neuronal en l'escorça prefrontal però encara en desconeixem els mecanismes de xarxa. Tècniques de simulació quantitativa ens permeten formular models teòrics de com els circuits de l'escorça cerebral mantenen informació durant curts instants de temps, i aquests models formulen prediccions molt específiques que posem a prova en experiments de psicofísica, neuroimatge i neurofisiologia. Cicle de Conferències a la Reial Acadèmica de Ciències i Arts de Barcelona dins l’any de la Neurociència